TORTURADES
Via Laietana, 43. Vint i dues dones
testimonis del terror (1941-2019)
Editorial Comanegra
315 pàgines
Gemma Pasqual ha escrit un llibre bàsic d’Història que s’hauria d’ensenyar a totes les escoles de Catalunya perquè les noves generacions puguin entendre per què estem on estem, per què hem heretat els gens de la por pel gran terror que van passar els nostres pares i que fan que encara avui quan hem de parlar a qualsevol policia, de seguida ens passem al castellà, i també quan parlem amb algú que no sigui català, per si de cas. Perquè hi va haver un temps en que qualsevol ignorant et podia apallissar si li parlaves en català.
Gemma Pasqual ens explica les històries de quaranta-tres dones que van ser detingudes, des de l’any 1941 fins a l’actualitat i que van ser torturades amb absoluta immunitat per aquestes bandes de malfactors que s’han mogut sense control pels carrers de Catalunya.
La definició de la paraula Terrorismo, en els diccionaris de llengua espanyola diu: «Terrorismo: Violencia premeditada y con motivos políticos perpetrada contra objetivos civiles por grupos subnacionales o agentes clandestinos, generalmente con la intención de influenciar a un público determinado.» Aquesta és la definició que més s’adequa a aquests uniformats que ens han portat a Catalunya. Al llibre Torturades, Gemma Pasqual transcriu el missatge del General Mola on diu “Hay que sembrar el terror…hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros”. I així continuen.
Gemma Pasqual ens explica que pràcticament totes les denúncies efectuades per persones detingudes i torturades contra policies han estat arxivades pels jutges d’aquesta justícia polititzada. Els que no van ser arxivats i en les que els policies van ser condemnats, en tots els casos van ser indultats pel govern de torn, el darrer dels quals va ser l’actual Ministre de l’Interior, Grande Marlaska. En la majoria de denúncies per tortures, els mateixos policies sistemàticament denunciaven als torturats per injúries i per qualsevol cosa que se’ls podia ocórrer, i el jutge feia sempre cas als policies. El Jutge Garzon va detenir tots els independentistes que va voler, sense cap prova, sense cap delicte, només perquè no fessin soroll durant les Olimpíades molts dels quals van ser torturats. I així hi trobarem situacions, casos, abusos inimaginables, espantosos, esgarrifosos que passaven i passen ben a la vora de casa nostra, concretament a la Via Laietana número 43.
La indignació és tan gran que transcriuria tot el llibre. Però penso sincerament que val més que ho llegiu vosaltres mateixos. I així sabreu que quan la policia aplica la llei antiterrorista a un detingut no vol dir que ho sigui ni que hi hagi motius per suposar-ho, senzillament ho fan perquè tenen ganes d’estomacar algú amb tota la impunitat que els donen els jutges i els successius governs d’Espanya, des de l’acabament de la guerra fins als nostres dies. I encara ens pregunten que per què volem sortir d’Espanya.
Aleix Font, 14 de desembre de 2023
